L'autarquia de la cultura oficial franquista i l'intent de genocidi de la cultura catalana limitaven moltíssim la incorporació de les noves tendéncies dramatúrgiques europees o nord-americanes i feien del tot impossible la viabilitat pública d'un teatre català que hi hagués en sintonia i que havia de recloure's en la clandestinitat o semiclandestinitat.
La censura dels espectacles teatrals arribava a classificar-los segons un sedàs que titllava de
Els criteris censoris tendien a eliminar qualsevol
Es toleraven
Respecte a les traduccions, la Delegació del Ministerio de Información y Turismo del govern dictatorial espanyol va fer circular unes normes que limitaven al teatre professional les representacions d'obres estrangeres en català.
Tampoc es podia escenificar cap traducció que no hagués estat estrenada al país d'origen i que no disposés del permís del traductor de la versió castellana o de la companyia que en tingués l'exclusiva en castellà.
Aquesta normativa tan restrictiva no arribà a aplicar-se al peu de la lletra, però la seva mateiza existència pesava com una espasa de Dàmocles damunt l'activitat teatral de les companyies i amateurs catalanes.
Oliver mateix veié com la prohibició governativa impedia amb la traïdoria d'estrenar la seva versió de L'òpera de tres rals, de Bertolt Bretch.
1 comentari:
Està molt bé que hi posis enllaços per completar l'explicació. Has construït un hipertext!
NOTA: 8,5
Publica un comentari a l'entrada