Cap. 13 “El Cimalt” pág. 252
Perquè els modernistes el que volien era fugir de la ciutat i anar-se’n al camp, i amb la creació del “drama rural” es comença a fer més referència als pobles que no pas a la ciutat.
- Gaietà: va conèixer a
Mila: és una noia jove, maca, sana, insegura i de clase mitja-baixa. La seva personalitat va madurant i la seva manera de veure les coses va canviant al llarg de la novel·la.
Gaietà: és un home agradós i servidor de 64 anys. Baixet i primedís, però s'estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava moitja cara, i l'altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc semblava barbameca de naixença. Duia sabates ferrades i petjava reposadament. Poseeix un gran poder de paraula. Representa el costat bo de la natura, es contraposa a l'Ànima. Fa de protector de
Ànima: Pagès de mig temps, malgirbat, amb un gec pansit de vellut blau i unes calces de pana groga estripades i cenyides al cos per una cordilla d'espart. Anava espitregat i descalç, i de la barretina posada sense gira, amb la pontorra enrerera, entre el clatell i orella, n'eixia un bordó ossós de color d'oli i una margera de celles que amagaven una enclotada, en qual fons s'hi removien inquietament com dos insectes enmig de brossa, dos ullots petits, petits, de no se sabia quin color. Representa tot lo dolent, la violència i la destrucció. La seva mirada es de bèstia i es comporta com a tal. També se'l compara amb un llop. No té sentiments.
Matias: és un covard, un ignorant i molt passiu, sense ambicions i gandul, ella l'associa amb una bèstia sense zel, en ell rega la pau. És incapaç d'entendre a la seva dona. A la muntanya es fa amic de l’Ànima i es deixa influir pels seus mals consells. En el transcurs del temps passa de ser una persona “estàtica” a convertirse en un adicte al joc, una persona roïna i egoista, fins hi tot s'aprima.
Cargols:.
Conills:
Ingredients ( per quatre persones)
Un conill
Ceba
Alls
Tomàquet
Porros
Farigola
Romaní
llorer
pastanagues
conyac
vi ranci
ametlles
farina
dos carquinyolis
A partir d’aquí hi ha variacions, es pot triar un d’aquests ingredients, depèn dels productes de temporada
pèsols
faves tendres
carxofes
bolets
cargols.
La recepta de conills:
En una cassola amb força oli fregim el conill i el fetge del conill tot salpebrat junt amb els alls sense pelar, retirem els alls abans de que es torrin i reservem. Retirem el conill i el fetge un cop daurats i el reservem.
A l’0li que ha quedat a la cassola i afegim la ceba, les pastanagues, i el porro, tot tallat molt petit . Un cop sofregit afegim el tomàquet i les herbes aromàtiques , quan el tomàquet es cuit tornem a posar-hi el conill, sense el fetge.
Tirem una copa de conyac i una de vi ranci, un cop evaporat l’alcohol es cobreix el conill amb aigua o brou de pollastre.
Triturem al morter els alls fregits, les ametlles , els carquinyolis, el fetge del conill, una cullerada de farina i ho deixatem tot amb una mica de brou de pollastre o aigua i ho aboquem a la cassola.
Tot plegat a de fer xup xup durant una hora. Mitja hora abans de tancar el foc s’afegeix un dels ingredients a triar com he dit abans . Simbolitza amb el qui es caçat pel caçador, en aquest cas els personatges per l´anima que es dedica a caçar tot tipus de conills.
Sopa de pastura:
INGREDIENTS PER A 4 PERSONES
1/4 k de gallina
1/4 k de costella de vedella
1 tros de pernil de 100 g
1 apio
1 porro
1 pastanaga
4 rebenadas de pa 100 g de formatge rallado
4 ous
2 l d'aigua Font d'Or
1 dl d'oli d'oliva
1 ramito de farigola pebre sal
PREPARACIÓ
Posar en una cassola l'aigua Font d'Or amb el apio, la ceba, el porro, la pastanaga, la gallina, la costella de vedella i el tros de pernil. Bullir unes 2 hores a foc lent. Una vegada preparat el brou, en un bol posar 1 ou i la llesca de pa fregida en oli d'oliva i espolvoreada amb farigola. Afegir el brou bullint per a escaldar l'ou. Damunt de la llesca posar el formatge rallado. Introduir els 4 bols en el forn a 250ºC, fins que el formatge es funda i servir.