dimecres, 31 d’octubre del 2007
MODERNISME
Pels volts del 1880 comencen a aparèixer a Catalunya un conjunt d'actituds caracteritzades per una voluntat de modernització. El nucli ideològic és la revista L'Avenç.
El modernisme sorgeix com a moviment a l'entorn del 1892. La revista L'Avenç és la plataforma més influent, al costat de les exposicions de Rusiñol i Ramon Casas, d'un moviment que es proposa de renovar totalment la vida cultural catalana i s'infiltra en tota mena de manifestacions artístiques.
Els modernistes proposen l'impuls de modernitzador, l'obertura indiscriminada a tot el que publica Jaume Brossa a L'Avenç el 2 d'agost de 1892, que es titula "Viure el passat", on queda ben definit el que el modernisme hauria de representar:
Els escriptors joves d'aleshores van descobrir figures que l'Europa no llatina tenia consagrades i tenien el desig de demostrar, sobretot als catalans, que en la literatura catalana n'estava produint una europeïtzació efectiva.
La majoria dels modernistes coincideixen en el rebuig de la seva societat i plantegen el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat.
Els modernistes fan seu el lema "Art for art sake", perquè es sentien molt propers als ideals de la Pre-Raphaelite Brotherhood. Els prerafaelites havien descobert primer que la burgesia havia industrialitzat l'art i que l'havia integrat al seu engranatge consumista. Es traslladen al camp per poder dedicar-se plenament al treball artístic.
El 1866 trenta-set poetes francesos havien propugnat la superioritat de l'art. Sota el nom de "simbolisme", aquest nou postulat rebutja el positivisme i el pretès cientifisme naturalista.
Els simbolistes renuncien a presentar el món real. L'actitud social dels seus defensors sovint els converteix en "tipus". Aquesta actitud i la recerca d'una bellesa exquisida i no contaminada són considerades "decadents" pels seus detractors. S'apropien el mot decadentisme i acaben convertint aquest culte a la bellesa en l'única manera possible d'entendre l'art.
El modernisme és sobretot una creació contra el passat. El que més predomina en el modernisme és l'heterogeneïtat on destaca l'allunyament del naturalisme positivista i dels pressupòsits ideològics i filosòfics que l'inspiraven.
La burgesia produeix la seva primera generació d'artistes. Intel·lectuals i burgesos es rebutgen. L'intel·lectual adopta una actitud d'autodefensa i de superioritat.
L'Avenç monopolitzarà aquesta segona actitud que establia un compromís entre l'artista i la societat a la qual pretén "regenerar". La gent de L'Avenç rebel, alguns d'ells passaren a revolucionaris. Aquesta temptació revolucionària marcà profundament una part del modernisme sota la forma d'un populisme anarcoide i messiànic.
Aquesta radicalització marca l'entrada del decadentisme en la literatura i les arts. A partir d'aquest moment pren més relleu el vessant esteticista.
Del 1893 al 1898 la influència de l'estètica simbolista domina dins el modernisme amb autors no gaire interessats en la revolució social que formulen la literatura i l'art com un exclusiu culte a la bellesa, proposen la sublimació de l'art i de l'artista com a portadors d'uns valors superiors a aquells que oferia la societat, defensen "l'art per l'art", valoren el refinament, el gust, i la sensibilitat individual, l'acostament a formes simbolistes, prerafaelites o decadentistes.
D'Annunzio ofereix un model de superació del decadentisme, en el qual es conserva la tendència estetitzant de l'artista rebel, però s'atribueix a l'artista el paper de guia o profeta de la comunitat i es talla qualsevol temptació evacionista.
Aquesta actitud configurarà la segona etapa del modernisme (1900-1911), que es presenta com un moment de creació en el qual el modernisme s'assimila com a escola, com a estètica concreta.
El modernistes desenganyats i fracassats van moderar sensiblement les seves actituds agressives i van començar un nou període en el qual el objectius del moviment es van concretar i aclarir.
El modernisme es concreta i es diversifica en opcions polítiques. Trobem autors que giren el voltant de la burgesia i compten amb el seu suport; hi ha també el grup format a l'entorn de la revista Joventut, que mantindrà una actitud cosmopolita, vitalista i regeneradora, catalanistes d'esquerres agrupats a l'entorn d'El Poble Català, i alguns intel·lectuals que mantenen posicions vagament anarquitzants i que actuen de forma més o menys marginal.
En aquesta segona etapa el modernisme representa una forta renovació en la vida cultural de les comarques, cosa que provoca que alguns intel·lectuals emigrin a Barcelona i que desemboquin en actituds bohèmies sovint ben tràgiques.
La revista és el més típic exponent modernista d'aquesta etapa, manté una actitud nacionalista i vitalista i conrea el culte per l'individualisme i el rebuig de la burgesia.
Els nous "joves", els noucentistes, irrompen amb força el panorama cultural català a partir del 1906. Ells pretendran imposar més rigor intel·lectual i uns instruments més eficaços per aconseguir-ho.
El modernisme sorgeix com a moviment a l'entorn del 1892. La revista L'Avenç és la plataforma més influent, al costat de les exposicions de Rusiñol i Ramon Casas, d'un moviment que es proposa de renovar totalment la vida cultural catalana i s'infiltra en tota mena de manifestacions artístiques.
Els modernistes proposen l'impuls de modernitzador, l'obertura indiscriminada a tot el que publica Jaume Brossa a L'Avenç el 2 d'agost de 1892, que es titula "Viure el passat", on queda ben definit el que el modernisme hauria de representar:
- El desig de demostrar que la literatura catalana podia arrenglerar-se amb la més moderna avantguarda intel·lectual europea.
- La voluntat d'acostar-se a la més pura actualitat europea.
- La voluntat de posar-se al dia i d'aconseguir una cultura amb llengua pròpia però amb esperit cosmopolita.
Els escriptors joves d'aleshores van descobrir figures que l'Europa no llatina tenia consagrades i tenien el desig de demostrar, sobretot als catalans, que en la literatura catalana n'estava produint una europeïtzació efectiva.
La majoria dels modernistes coincideixen en el rebuig de la seva societat i plantegen el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat.
Els modernistes fan seu el lema "Art for art sake", perquè es sentien molt propers als ideals de la Pre-Raphaelite Brotherhood. Els prerafaelites havien descobert primer que la burgesia havia industrialitzat l'art i que l'havia integrat al seu engranatge consumista. Es traslladen al camp per poder dedicar-se plenament al treball artístic.
El 1866 trenta-set poetes francesos havien propugnat la superioritat de l'art. Sota el nom de "simbolisme", aquest nou postulat rebutja el positivisme i el pretès cientifisme naturalista.
Els simbolistes renuncien a presentar el món real. L'actitud social dels seus defensors sovint els converteix en "tipus". Aquesta actitud i la recerca d'una bellesa exquisida i no contaminada són considerades "decadents" pels seus detractors. S'apropien el mot decadentisme i acaben convertint aquest culte a la bellesa en l'única manera possible d'entendre l'art.
El modernisme és sobretot una creació contra el passat. El que més predomina en el modernisme és l'heterogeneïtat on destaca l'allunyament del naturalisme positivista i dels pressupòsits ideològics i filosòfics que l'inspiraven.
La burgesia produeix la seva primera generació d'artistes. Intel·lectuals i burgesos es rebutgen. L'intel·lectual adopta una actitud d'autodefensa i de superioritat.
L'Avenç monopolitzarà aquesta segona actitud que establia un compromís entre l'artista i la societat a la qual pretén "regenerar". La gent de L'Avenç rebel, alguns d'ells passaren a revolucionaris. Aquesta temptació revolucionària marcà profundament una part del modernisme sota la forma d'un populisme anarcoide i messiànic.
Aquesta radicalització marca l'entrada del decadentisme en la literatura i les arts. A partir d'aquest moment pren més relleu el vessant esteticista.
Del 1893 al 1898 la influència de l'estètica simbolista domina dins el modernisme amb autors no gaire interessats en la revolució social que formulen la literatura i l'art com un exclusiu culte a la bellesa, proposen la sublimació de l'art i de l'artista com a portadors d'uns valors superiors a aquells que oferia la societat, defensen "l'art per l'art", valoren el refinament, el gust, i la sensibilitat individual, l'acostament a formes simbolistes, prerafaelites o decadentistes.
D'Annunzio ofereix un model de superació del decadentisme, en el qual es conserva la tendència estetitzant de l'artista rebel, però s'atribueix a l'artista el paper de guia o profeta de la comunitat i es talla qualsevol temptació evacionista.
Aquesta actitud configurarà la segona etapa del modernisme (1900-1911), que es presenta com un moment de creació en el qual el modernisme s'assimila com a escola, com a estètica concreta.
El modernistes desenganyats i fracassats van moderar sensiblement les seves actituds agressives i van començar un nou període en el qual el objectius del moviment es van concretar i aclarir.
El modernisme es concreta i es diversifica en opcions polítiques. Trobem autors que giren el voltant de la burgesia i compten amb el seu suport; hi ha també el grup format a l'entorn de la revista Joventut, que mantindrà una actitud cosmopolita, vitalista i regeneradora, catalanistes d'esquerres agrupats a l'entorn d'El Poble Català, i alguns intel·lectuals que mantenen posicions vagament anarquitzants i que actuen de forma més o menys marginal.
En aquesta segona etapa el modernisme representa una forta renovació en la vida cultural de les comarques, cosa que provoca que alguns intel·lectuals emigrin a Barcelona i que desemboquin en actituds bohèmies sovint ben tràgiques.
La revista és el més típic exponent modernista d'aquesta etapa, manté una actitud nacionalista i vitalista i conrea el culte per l'individualisme i el rebuig de la burgesia.
Els nous "joves", els noucentistes, irrompen amb força el panorama cultural català a partir del 1906. Ells pretendran imposar més rigor intel·lectual i uns instruments més eficaços per aconseguir-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)