TREBALL EN GRUP

1) La bibliografia especialitzada sosté que un dels elements singulars de Solitud és la vivor dialectal de la llengua i, de manera encara més concreta, la riquesa dialectal del pastor. Fixa’t en algun diàleg en què aquest parli i anota el lèxic dialectal que empri.

Cap. 13 “El Cimalt” pág. 252

Des de [- Atrament, ermitana, calrà...] fins a [...no fa, estorlic?]

Lèxic: atrament, calrà, encenais, jaquir, estorlic.

A

2) Un tret de la biografia literària de Caterina Albert i Paradís són els pseudònims que fa servir.

a) Informa’t d’on li ve aquest costum de disfressar el nom real i explica el sentit i les circumstàncies dels dos pseudònims emprats, Virgili d’Alacseal i Víctor Català.

El monòleg “La infanticida” va causar escàndol per la temàtica i el to amb que estava escrit. L’escàndol va augmentar quan, diversos anys després, es va saber que ho havia escrit una dona. Des de llavors, va signar com Víctor Català. Ja havia usat amb anterioritat el pseudònim masculí Virgili Alacseal en alguns poemes publicats pel periòdic L'Esquella de la Torratxa.

B

b) Cerca també en el seu epistolari, on explica els motius del pseudònim, quina va ser la reacció de Joan Maragall en saber que l’autor de Solitud era una dona. Recorda’t d’esmentar en la bibliografia les fonts utilitzades.

[per terminar]

D

3) Solitud és un drama rural. Uns anys abans de la publicació de la novel·la, Víctor Català havia publicat un recull de contes sota el títol Drames rurals. Mira de llegir algun d’aquests contes i compara’l amb els diferents aspectes de Solitud.

Els dos es situen en llocs rurals y en els dos l’autora utilitza el mateix llenguatge i estil. A diferència dels Drames rurals, en què Víctor Català condensa l'estudi de "la humanitat elemental que viu en el camp i en la muntanya", a Solitud l'escriptora posa en contacte amb aquestes "ànimes primitives" unes ànimes molt més elaborades que malden per separar-se'n, per individualitzar-se.

Quin conte heu llegit? De què va? Quin és el seu argument? Què té en comú amb Solitud?

B

4) Alan Yates, a Una generació sense novel·la?, considera que el “drama rural” és una de les creacions més originals i més representatives de la literatura modernista. Esbrina per què.

Perquè els modernistes el que volien era fugir de la ciutat i anar-se’n al camp, i amb la creació del “drama rural” es comença a fer més referència als pobles que no pas a la ciutat.

C

5) El tema de la violació és un dels eixos de Solitud. Fins a quin punt determina la trama de l’obra?

La violació de La Mila per part de l'Ànima és la culminació de les sospites d'ella i l'esdeveniment que li fa pendre la determinació d'abandonar la muntanya.

B

6) Dels quatre personatges fonamentals que transiten per Solitud només se’ns dóna explicació del passat de dos: Mila i Gaietà. Recupera els capítols corresponents de la novel·la i explica el fil biogràfic de cadascun d’aquests dos personatges abans que no comenci l’acció de la novel·la.

- Gaietà: va conèixer a la Lluci i li va demanar el matrimoni, però després de vuit mesos aquesta va morir.

- Mila: quan la mare de la Mila va morir, aquesta va anar a viure amb el seus oncles. Després de la mort de l’oncla de la Mila, coneix en Matias i es casa amb ell. Venen la caseta de l’oncle de la Mila i es marxen A FER D'ERMITANS A SANT PONÇ.

B

7) Fes un retrat físic, psicològic i moral dels quatre protagonistes de l’obra: Mila, Gaietà, l’Ànima i Matias. Fes que cadascun dels retrats no sigui superior a les cent paraules.

Mila: és una noia jove, maca, sana, insegura i de clase mitja-baixa. La seva personalitat va madurant i la seva manera de veure les coses va canviant al llarg de la novel·la. La Mila es tot el contrari del seu marit, a qui no estima i això li fa sentir-se insatisfeta. Entre ella i el pastor hi ha certa complicitat i s'estimen d'una forma molt especial, l'únic consol de la dona és l'amistat que té amb aquest.

Gaietà: és un home agradós i servidor de 64 anys. Baixet i primedís, però s'estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava moitja cara, i l'altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc semblava barbameca de naixença. Duia sabates ferrades i petjava reposadament. Poseeix un gran poder de paraula. Representa el costat bo de la natura, es contraposa a l'Ànima. Fa de protector de la Mila durant la història i l’ajuda a evolucionar psicològicament.

Ànima: Pagès de mig temps, malgirbat, amb un gec pansit de vellut blau i unes calces de pana groga estripades i cenyides al cos per una cordilla d'espart. Anava espitregat i descalç, i de la barretina posada sense gira, amb la pontorra enrerera, entre el clatell i orella, n'eixia un bordó ossós de color d'oli i una margera de celles que amagaven una enclotada, en qual fons s'hi removien inquietament com dos insectes enmig de brossa, dos ullots petits, petits, de no se sabia quin color. Representa tot lo dolent, la violència i la destrucció. La seva mirada es de bèstia i es comporta com a tal. També se'l compara amb un llop. No té sentiments.

Matias: és un covard, un ignorant i molt passiu, sense ambicions i gandul, ella l'associa amb una bèstia sense zel, en ell rega la pau. És incapaç d'entendre a la seva dona. A la muntanya es fa amic de l’Ànima i es deixa influir pels seus mals consells. En el transcurs del temps passa de ser una persona “estàtica” a convertirse en un adicte al joc, una persona roïna i egoista, fins hi tot s'aprima.

A

8) A la novel·la, Mila es troba entre cinc homes (Gaietà, Matias, Ànima, Arnau, Baldiret). Quina és l’actitud d’ella enfront de cadascun d’ells i d’ells enfront d’ella? Qui juga el paper d’antagonista de Mila? Els altres personatges, quina funció tenen?


Actitud de la Mila enfront els homes:
Gaietà: és un l’home amb qui la Mila es sent protegida y segura, fins i tot té desitjos amorosos amb ell, però aquests desitjos s’acaben quan descobreix l’edat exacta del pastor.
Matias: encara que sigui el seu marit la Mila no l’estima, però al principi era la seva única companyia per fugir de la solitud. Ella diu que no l’ajuda en res i que és ignorant. Ella l'associa amb una bèstia sense zel.
Ànima: la Mila sovint compara les seves dents amb les d'una bèstia, les d'una gossa o un xacal. Sent desconfiança i al final será violada per aquest.
Arnau: despertava sobre la Mila un fort impuls passional que ella intentava negar.
Baldiret: quan la Mila veu aquest nen té el desig de ser mare.

Actitud dels homes enfront la Mila:
Gaietà l’ajuda a superar les seves dificultats i perquè l’estima molt, però no s’enamora d’ella.
En Matias no li fa ni cas, no la ajuda en res, i la fa infeliç.
L’Ànima vol fer-li la vida impossible i també la viola.
Baldiret l’estima molt.

A

9) La gastronomia té un paper relativament important a Solitud. El lector assisteix a àpats diversos, com l’arròs amb bacallà del començament, els caragols a la brutesca o el llebrot que caça al jaç, d’un cop de pedra, en Gaietà. Però n’hi ha d’altres. Fes una llista de tots els àpats amb les pàgines en què apareixen, explica’ls des d’una perspectiva gastronòmica i apunta, quan hi sigui, l’element simbòlic que aquests àpats o els animals que s’hi mengen puguin representar.

Menestra:
Preparació:

Pas 1: Es pela i pica el tomàquet i la ceba per a sofregir-los AL final s'afegix al sofregit el pimentón i la farina espolvoreándola per a evitar que es cremi. Ho apartem.

Pas 2: Es posen a bullir en una casserola les carxofes (cors, o si són grans partides en quatre i fregades amb llimona) les faves pelades i els pèsols (pots tirar també les beines), les patates pelades i trossejades, l'enciam rentat i trossejada. Es cobreix tot d'aigua, procurant que sobrepassi uns dos dits l'altura dels ingredients.

Pas 3. Quan comença a bullir s'agrega el sofregit.. Es manté en li foc fins que les carxofes estiguin tendres. Vigilar la cocció per si és necessari agregar més aigua. Afegir sal i un poc d'oli la final de la cocció. Pot servir-se amb un poc d'oli d'oliva verge en li plat.

Pas 4: Si es vol més sòlida pot acompanyar-se d'ous durs tallats i de pa fregit o torrat.

Cargols:.

Primer cal tenir-los bullint en una olla amb aigua i sal, fins que s’ofeguin en la seva pròpia baba i la cocció els faci perdre bona part de la seva viscositat. S’afegeixen abundants herbes aromàtiques durant l’ebullició per a mitigar, tant com sigui possible, el seu gust de gelatina de moc. Paral•lelament es prepara una salsa o picada ben coent amb el mateix objectiu: emmascarar-ne el sabor. Es posa tot junt al forn en llaunes fins que s’acabin de rostir, i en acabat se serveix amb allioli. Simbolitza la prosperitat, ja que no passaven gana i de la riquesa de la muntanya que tenia aquells cargols tan esplendits.

Conills:
Ingredients ( per quatre persones)
Un conill
Ceba
Alls
Tomàquet
Porros
Farigola
Romaní
llorer
pastanagues
conyac
vi ranci
ametlles
farina
dos carquinyolis
A partir d’aquí hi ha variacions, es pot triar un d’aquests ingredients, depèn dels productes de temporada
pèsols
faves tendres
carxofes
bolets
cargols.

La recepta de conills:
En una cassola amb força oli fregim el conill i el fetge del conill tot salpebrat junt amb els alls sense pelar, retirem els alls abans de que es torrin i reservem. Retirem el conill i el fetge un cop daurats i el reservem.
A l’0li que ha quedat a la cassola i afegim la ceba, les pastanagues, i el porro, tot tallat molt petit . Un cop sofregit afegim el tomàquet i les herbes aromàtiques , quan el tomàquet es cuit tornem a posar-hi el conill, sense el fetge.
Tirem una copa de conyac i una de vi ranci, un cop evaporat l’alcohol es cobreix el conill amb aigua o brou de pollastre.
Triturem al morter els alls fregits, les ametlles , els carquinyolis, el fetge del conill, una cullerada de farina i ho deixatem tot amb una mica de brou de pollastre o aigua i ho aboquem a la cassola.

Tot plegat a de fer xup xup durant una hora. Mitja hora abans de tancar el foc s’afegeix un dels ingredients a triar com he dit abans . Simbolitza amb el qui es caçat pel caçador, en aquest cas els personatges per l´anima que es dedica a caçar tot tipus de conills.

Sopa de pastura:
INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1/4 k de gallina
1/4 k de costella de vedella
1 tros de pernil de 100 g
1 apio
1 porro
1 pastanaga
4 rebenadas de pa 100 g de formatge rallado
4 ous
2 l d'aigua Font d'Or
1 dl d'oli d'oliva
1 ramito de farigola pebre sal

PREPARACIÓ
Posar en una cassola l'aigua Font d'Or amb el apio, la ceba, el porro, la pastanaga, la gallina, la costella de vedella i el tros de pernil. Bullir unes 2 hores a foc lent. Una vegada preparat el brou, en un bol posar 1 ou i la llesca de pa fregida en oli d'oliva i espolvoreada amb farigola. Afegir el brou bullint per a escaldar l'ou. Damunt de la llesca posar el formatge rallado. Introduir els 4 bols en el forn a 250ºC, fins que el formatge es funda i servir.

A

10) Destria en les categories i camps semàntics que calgui els elements que conformen l’univers simbòlic de Solitud. Mira de fer-ne un quadre sinòptic que els pugui sistematitzar, i explica’n la seva significació.

ELEMENTS QUE CONFORMEN L’UNIVERS SIMBÒLIC DE SOLITUD
“La pujada”	“La devallada”
És la part on la Mila se sent insegura, no es coneix a ella mateixa i segueix el que en Maties li diu. Es coneixen tots els personatges de l'obra i la seva relació amb la protagonista. És una època en que la Mila està contenta i viu relativament bé. Correspondria a la primavera i a l'estiu.	És la part on la Mila reflexiona sobre la seva vida, sempre sola. Comencen els seus problemes i s'enfronta amb tothom, ningú la respecta. Té una crisi. Està deprimida i s'adona que no pot continuar així. Correspondria a la tardor i a l'hivern.
El Cimalt	La Mar
És on es troba realment sola i canvia la seva forma de veure les coses, madura psicològicament, fa un gran progrès i s'adona de la veritat.	Es relaciona amb les rondaies del pastor. Les fantasies, els somnis, ALLÒ intocable.
Els somnis	Les muntanyes
Aquest és un somni que l'adverteix sobre el que li ve a sobre.	Representa la solitud, la difucultad per pujar-hi.
Ànima	Gaietà
Representa la destrucció, la maldat, la part negativa de la novel·la.	És el suport de la Mila, el seu guía que intenta portar-la per bons camins.

A

11) Narrativa dins de la narrativa. A Solitud, el fil de la història principal és trencat per les rondalles i històries que explica el pastor. Són referències de tipus mític i popular que es poden classificar en apartats diferents: rondalles, llegendes, creences...

a) Mira de classificar tot aquest material mític i rondallístic. Fes un quadre indicant-ne el títol, un breu resum argumental, etc.

[per terminar]

b) Sintetitza les conclusions a què arriba la Mila (cap. XVII, La nit aquella) quan reflexiona sobre si el seu escepticisme topa o no amb la creença d’aquestes històries.

En aquest capítol, la Mila es dona compte de que valien molt les històries que Gaietà li contava i arriba a la conclusió de que ha d’abandonar la muntanya.

No s'entén la relació entre les rondalles i la seva decisió. Què voleu dir?

C

c) La realitat i la irrealitat en les rondalles i creences, fins a quin punt s’interrelacionen en la novel·la? Es pot parlar de “realisme màgic” o “realisme fantàstic” com s’ha fet amb la narrativa sud-americana dels anys 50 i 60 o amb Pere Calders, per exemple?

[per terminar]

D

12) Completa el quadre següent:

[per teminar]

D

DISCURS DE LA TERCERA FESTA MODERNISTA

Exercici 1
Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesi que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:

Modernistes	Societat
Poesia	Prosa
Sol - llum	Boira
Imaginació	Sentit comú
“art per art”	Art comerç
“pervindre”	Present - passat
Somni	Realitat
Don Quixots	Sancho Panchas
Simbolistes	Realistes
Cosmopolites	Amor a la província (Catalunya, etc.)

A

Exercici 2
A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?

• Poesia: la minoria capaç d'entendre-la. SIMBOLITZA ELS ARTISTES MODERNISTES
  
• Prosa: l'entén la massa anónima, és a dir, tota la societat.
  

C

Exercici 3
Creus que es sacrilitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?

Sí, perquè l'autor del text diu "Santa Poesia", "Santa lluita" (l'autor confereix caràcter sagrat a una cosa profana).

A

Exercici 4
Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?

Els que no són modernistes, els Burgesos.
Rusiñol mostra una actitud de menyspreu.

Es podia haver matisat molt més.

B

VIURE DEL PASSAT

Exercici 1:
Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Brossa diu que del renaixement literari es va oblidant un inmens bagatge que abans complacía els autors i que el culte del passat s'apoderà del regionalisme i això va esterilitzar tota concepció moderna.


Exercici 2:
Fins a quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Fins al punt de menysprear el passat si aquest porta un patrimoni dolent.


Exercici 3:
Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
L'autor de l'article creu que la classe popular ha de tenir un paper preponderant.


Exercici 4:
Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Les Nacions del Nord, perquè els catalans només estaven interessats en el comerç, en canvi les Nacions del Nord no.

CATERINA ALBERT

Caterina Albert és l'autora del llibre Solitud ...

MODERNISME

Pels volts del 1880 comencen a aparèixer a Catalunya un conjunt d'actituds caracteritzades per una voluntat de modernització. El nucli ideològic és la revista L'Avenç.

El modernisme sorgeix com a moviment a l'entorn del 1892. La revista L'Avenç és la plataforma més influent, al costat de les exposicions de Rusiñol i Ramon Casas, d'un moviment que es proposa de renovar totalment la vida cultural catalana i s'infiltra en tota mena de manifestacions artístiques.

Els modernistes proposen l'impuls de modernitzador, l'obertura indiscriminada a tot el que publica Jaume Brossa a L'Avenç el 2 d'agost de 1892, que es titula "Viure el passat", on queda ben definit el que el modernisme hauria de representar:

1. El desig de demostrar que la literatura catalana podia arrenglerar-se amb la més moderna avantguarda intel·lectual europea.
2. La voluntat d'acostar-se a la més pura actualitat europea.
3. La voluntat de posar-se al dia i d'aconseguir una cultura amb llengua pròpia però amb esperit cosmopolita.

"Posar-se al dia" i "acostar-se a Europa" són expressions de l'actitud que caracteritzarà la primera etapa del moviment (1892 - 1900), una etapa de formació i de preparació.

Els escriptors joves d'aleshores van descobrir figures que l'Europa no llatina tenia consagrades i tenien el desig de demostrar, sobretot als catalans, que en la literatura catalana n'estava produint una europeïtzació efectiva.

La majoria dels modernistes coincideixen en el rebuig de la seva societat i plantegen el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat.
Els modernistes fan seu el lema "Art for art sake", perquè es sentien molt propers als ideals de la Pre-Raphaelite Brotherhood. Els prerafaelites havien descobert primer que la burgesia havia industrialitzat l'art i que l'havia integrat al seu engranatge consumista. Es traslladen al camp per poder dedicar-se plenament al treball artístic.

El 1866 trenta-set poetes francesos havien propugnat la superioritat de l'art. Sota el nom de "simbolisme", aquest nou postulat rebutja el positivisme i el pretès cientifisme naturalista.
Els simbolistes renuncien a presentar el món real. L'actitud social dels seus defensors sovint els converteix en "tipus". Aquesta actitud i la recerca d'una bellesa exquisida i no contaminada són considerades "decadents" pels seus detractors. S'apropien el mot decadentisme i acaben convertint aquest culte a la bellesa en l'única manera possible d'entendre l'art.

El modernisme és sobretot una creació contra el passat. El que més predomina en el modernisme és l'heterogeneïtat on destaca l'allunyament del naturalisme positivista i dels pressupòsits ideològics i filosòfics que l'inspiraven.

La burgesia produeix la seva primera generació d'artistes. Intel·lectuals i burgesos es rebutgen. L'intel·lectual adopta una actitud d'autodefensa i de superioritat.

L'Avenç monopolitzarà aquesta segona actitud que establia un compromís entre l'artista i la societat a la qual pretén "regenerar". La gent de L'Avenç rebel, alguns d'ells passaren a revolucionaris. Aquesta temptació revolucionària marcà profundament una part del modernisme sota la forma d'un populisme anarcoide i messiànic.

Aquesta radicalització marca l'entrada del decadentisme en la literatura i les arts. A partir d'aquest moment pren més relleu el vessant esteticista.

Del 1893 al 1898 la influència de l'estètica simbolista domina dins el modernisme amb autors no gaire interessats en la revolució social que formulen la literatura i l'art com un exclusiu culte a la bellesa, proposen la sublimació de l'art i de l'artista com a portadors d'uns valors superiors a aquells que oferia la societat, defensen "l'art per l'art", valoren el refinament, el gust, i la sensibilitat individual, l'acostament a formes simbolistes, prerafaelites o decadentistes.

D'Annunzio ofereix un model de superació del decadentisme, en el qual es conserva la tendència estetitzant de l'artista rebel, però s'atribueix a l'artista el paper de guia o profeta de la comunitat i es talla qualsevol temptació evacionista.

Aquesta actitud configurarà la segona etapa del modernisme (1900-1911), que es presenta com un moment de creació en el qual el modernisme s'assimila com a escola, com a estètica concreta.

El modernistes desenganyats i fracassats van moderar sensiblement les seves actituds agressives i van començar un nou període en el qual el objectius del moviment es van concretar i aclarir.

El modernisme es concreta i es diversifica en opcions polítiques. Trobem autors que giren el voltant de la burgesia i compten amb el seu suport; hi ha també el grup format a l'entorn de la revista Joventut, que mantindrà una actitud cosmopolita, vitalista i regeneradora, catalanistes d'esquerres agrupats a l'entorn d'El Poble Català, i alguns intel·lectuals que mantenen posicions vagament anarquitzants i que actuen de forma més o menys marginal.

En aquesta segona etapa el modernisme representa una forta renovació en la vida cultural de les comarques, cosa que provoca que alguns intel·lectuals emigrin a Barcelona i que desemboquin en actituds bohèmies sovint ben tràgiques.

La revista és el més típic exponent modernista d'aquesta etapa, manté una actitud nacionalista i vitalista i conrea el culte per l'individualisme i el rebuig de la burgesia.

Els nous "joves", els noucentistes, irrompen amb força el panorama cultural català a partir del 1906. Ells pretendran imposar més rigor intel·lectual i uns instruments més eficaços per aconseguir-ho.