| Oleguer | Oriol |
| Mercè: parla bé, s’expressa bé | Mercè: malaltís |
| Cugat: advocat dels rics, expeditiu, exacte | Cugat: prepotent industrial, esportista (no treballador) |
| Núria | Eulàlia |
| Mercè: no creu en l’amor que sent pel seu marit | Mercè: bona noia, entonada |
| Cugat: infermera perfecta, enamorada del marit, aspre, però amb sentit del deure, intel·ligent, curiosa | Cugat: entendimentada, discreta, bona mare |
dimarts, 29 de gener del 2008
Ball Robat
dilluns, 28 de gener del 2008
Joan Oliver
Joan Oliver és un autor difícil de situar des d'una perspectiva generacional: nascut el 1899, publica el primer llibre l'any 1928 i no es dóna a conèixer com a poeta fins el 1934.
la seva obra presenta unes constants d'una gran coherència: la postura crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, una ironia propera de vegades al sarcasme, un model de llengua tan planer com depurat i una actitud contrària a les pretensions i els transcendentalismes.
Oliver va decantar-se a partir de la guerra cap al realisme i el compromís. Educat, com a fill de casa bona, estudià la carrera de dret, viatjà per Europa i, l'any 1919, formà l'anomenat «grup de Sabadell» amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols.
El seu gust per l'humor absurd es manifesta en el volum col·lectiu L'any que ve, conjunt d'acudits i estirabots diversos firmat per Trabal però on tots intervenen. L'any 1923 es fan càrrec del Diari de Sabadell, del qual Oliver serà el director i on usarà pseudònims diversos (Feliu Camp de la Sang, Florentí Carvallà Cot i Joan Pendonista, Orella Dreta, entre d'altres) i el 1925 funden les edicions La Mirada, remarcable iniciativa editorial que publicarà divuit volums i fulls solts -d'autors com Carner, Riba o, evidentment, ells mateixos.
Oliver va col·laborant també en les publicacions importants de l'època —com ara La Veu de Catalunya, La Publicitat, Revista de Catalunya o Mirador—, es trasllada a viure a Barcelona l'any 1926 i estrena a Sabadell una primera obra teatral, Una mena d'orgull -anys després declararia que la seva principal aspiració literària era la de dramaturg.
Oliver esdevé president de l'Agrupació d¨Escriptors Catalans —filial de la UGT—, cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català.
El 1940 fixa la residència a Santiago de Xile, on viurà vuit anys i continuarà la seva doble tasca d'intel·lectual i lluitador. De retorn a Catalunya l'any 1948 és detingut dos mesos i mig a la presó Model de Barcelona.
El Diccionario Literario Bompiani el valoraran com a mestre i en facilitaran el reconeixement. Joan Oliver serà una figura clau en el panorama poètic català i, alhora, un exemple permanent d'inconformisme. Detingut i multat en diverses ocasions per participar en actes multitudinaris contra el franquisme rebrà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1970 i s'abocarà a una poesia cada vegada més corrosiva i escèptica, alhora que progressivament acostada al fet religiós.
Literàriament acabarà relegat a un lloc gairebé testimonial en un context en què es valoraran més altres tendències: l'experimentació derivada de J.V. Foix o Joan Brossa, l'anomenada «poesia de l'experiència» posterior a Gabriel Ferrater o, fins i tot, un cert retorn al formalisme carnerià.
L'obra de Joan Oliver està marcada per l'actitud crítica, la ironia sovint punyent, i també la versatilitat lingüística. L'any 1986 mort a Barcelona i enterrat al Sabadell nadiu, la seva activitat pública i l'obra poètica han relegat a un segon terme tant la producció narrativa com la prosa de caire més periodístic o el teatre.
la seva obra presenta unes constants d'una gran coherència: la postura crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, una ironia propera de vegades al sarcasme, un model de llengua tan planer com depurat i una actitud contrària a les pretensions i els transcendentalismes.
Oliver va decantar-se a partir de la guerra cap al realisme i el compromís. Educat, com a fill de casa bona, estudià la carrera de dret, viatjà per Europa i, l'any 1919, formà l'anomenat «grup de Sabadell» amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols.
El seu gust per l'humor absurd es manifesta en el volum col·lectiu L'any que ve, conjunt d'acudits i estirabots diversos firmat per Trabal però on tots intervenen. L'any 1923 es fan càrrec del Diari de Sabadell, del qual Oliver serà el director i on usarà pseudònims diversos (Feliu Camp de la Sang, Florentí Carvallà Cot i Joan Pendonista, Orella Dreta, entre d'altres) i el 1925 funden les edicions La Mirada, remarcable iniciativa editorial que publicarà divuit volums i fulls solts -d'autors com Carner, Riba o, evidentment, ells mateixos.
Oliver va col·laborant també en les publicacions importants de l'època —com ara La Veu de Catalunya, La Publicitat, Revista de Catalunya o Mirador—, es trasllada a viure a Barcelona l'any 1926 i estrena a Sabadell una primera obra teatral, Una mena d'orgull -anys després declararia que la seva principal aspiració literària era la de dramaturg.
Oliver esdevé president de l'Agrupació d¨Escriptors Catalans —filial de la UGT—, cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català.
El 1940 fixa la residència a Santiago de Xile, on viurà vuit anys i continuarà la seva doble tasca d'intel·lectual i lluitador. De retorn a Catalunya l'any 1948 és detingut dos mesos i mig a la presó Model de Barcelona.
El Diccionario Literario Bompiani el valoraran com a mestre i en facilitaran el reconeixement. Joan Oliver serà una figura clau en el panorama poètic català i, alhora, un exemple permanent d'inconformisme. Detingut i multat en diverses ocasions per participar en actes multitudinaris contra el franquisme rebrà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1970 i s'abocarà a una poesia cada vegada més corrosiva i escèptica, alhora que progressivament acostada al fet religiós.
Literàriament acabarà relegat a un lloc gairebé testimonial en un context en què es valoraran més altres tendències: l'experimentació derivada de J.V. Foix o Joan Brossa, l'anomenada «poesia de l'experiència» posterior a Gabriel Ferrater o, fins i tot, un cert retorn al formalisme carnerià.
L'obra de Joan Oliver està marcada per l'actitud crítica, la ironia sovint punyent, i també la versatilitat lingüística. L'any 1986 mort a Barcelona i enterrat al Sabadell nadiu, la seva activitat pública i l'obra poètica han relegat a un segon terme tant la producció narrativa com la prosa de caire més periodístic o el teatre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)